Gervasio
Sánchez
"Una fotografía es un lugar de encuentro
donde los intereses del fotógrafo, lo fotografiado, el espectador y los que
usan la fotografía son a menudo contradigtorios" (John Berger).
Així es com Gervasio va començar la seva ponència,
llegint aquest text, pausadament però contundent.
Fa anys que segueixo a Gervasio i he vaig
tindre la gran sort de conèixer-lo personalment farà cosa d'un any, ara al
tornar a retrobar-me amb ell, segueixo tenint la mateixa sensació de estar xarrant
amb un gran fotògraf, però sobretot una gran persona. Va explicar me que venia d’inaugurar
a La Tabacalera de Madrid, un recull d'imatges dels seus darrers 25 de fenia,
(Minas minadas, Desaparecidos, Xile, Nicaragua etc.)
La duresa de les seves imatges morts, amputats...contrasten
amb la seva mirada tendra quan parla d'elles. De les coses que mes em va sorprendre
es que encara que han passat 25 anys d'alguna de les imatges es recorda
perfectament dels llocs on les ha fet i dels noms de les persones que ha
retratat.
I ja per acabar aquest escrit ho faré amb una
de les frases que va dir Gervasio:
"La fotografía que retrata el drama
humano,esencia de nuestro fracaso, debe evitar la esquematización, la
frivolidad y el espectáculo".
Publicat per Pepa Vives.
No hay comentarios:
Publicar un comentario