miércoles, 21 de marzo de 2012
Art, passió i legalitat a Mazarrón 2012
Art, passió i legalitat a Mazarrón 2012
Una de les coses que normalment em passa en aquest tipus de congressos es que m'aborreixo. Tinc la sensació que molts cops es tracta d'un concurs permanent, i no es va al fons de la qüestió.
Aquest any a Mazarrón m'ha succeït tot el contrari, els autors s'han mostrat ben transparents. Això s'ha trasmés al públic, amb molt d’entusiame. Ara us presentaré un breu resum de dues de les ponències que varem assistir.
viernes, 16 de marzo de 2012
Ferran Aguilar premiat al I Concurso Fotogáfico "Memorial Paco Jimeno" en la categoria de paisatge, durant la trobada fotogràfica de Mazarrón FOTOGENIO.
S'ha premiat un col·lecció de
fotografies nocturnes de les mines de Mazarrón realitzades durant una nit del mateix congrés en
companyia de la Pepa Vives i el Carles Balsells.
El jurat d'aquest any van ser Rosa Isabel Vázquez, guanyadora de diversos premis Lux; Paco Salines, comissari, director de Fotoencuentros i NAU CA produccions; Rocío Peláez, editora gràfica en Reuters; Juan Fernando García i Juan González, directors de fotografia de la revista 967art; Miguel Ángel González, director de la galeria La Llisa Art Contemporani; i Mónica Lozano, comissària i directora de *Cienojos. També van participar de jurat, Steve McCurry de National Geographic Live, i Bence Máté.
El jurat d'aquest any van ser Rosa Isabel Vázquez, guanyadora de diversos premis Lux; Paco Salines, comissari, director de Fotoencuentros i NAU CA produccions; Rocío Peláez, editora gràfica en Reuters; Juan Fernando García i Juan González, directors de fotografia de la revista 967art; Miguel Ángel González, director de la galeria La Llisa Art Contemporani; i Mónica Lozano, comissària i directora de *Cienojos. També van participar de jurat, Steve McCurry de National Geographic Live, i Bence Máté.
Ricky Davila per Pepa Vives
Ricky Davila
El gran mestre del blanc i negre, retrats que
no pots parar de mirar, tenen força, duresa, tendresa. Ho tenen tot!
Fotògraf documental de referencia, la seva
obra es poètica, ens va mostrar part de
la seva obra i va decidir a la ponència que el que volia era que miréssim, sols
mirar....
Va baixar de l'escenari i es passejava entre
el públic, observant la cara que fèiem, quan va acabar la projecció va agafar
la cadira i es va asseure al mig del escenari, i així va començar el diàleg
entre ell i la gent del públic.
La sensació personal que en va donar es que
ell sols volia sentir el que pensàvem de la seva obra, de fet quan una persona
del públic li va preguntar per l' equip que feia servir ell va contestar
...."Esclavos por las marcas. La
enfermedad de los fotógrafos actuales."
La
veritat es que va dir unes frases genials,
aquí os deixo unes quantes d'elles, però
sobretot mireu la seva obra val la pena.
Vengo del oficio.
La dirección de la mirada.
El ejercicio de la duda, como base para hacer fotografías. La base de la
fotografía es la curiosidad.
La clave para el retrato es la Empatia = dialogo
Pirotecnia visual. Técnica que aplican algunos fotógrafos que adornan sus
imágenes
Curiosidad por los demás, la
clave para la fotografía de personas.
Publicat per PepaVives.
Gervasio Sánchez per Pepa Vives
Gervasio
Sánchez
"Una fotografía es un lugar de encuentro
donde los intereses del fotógrafo, lo fotografiado, el espectador y los que
usan la fotografía son a menudo contradigtorios" (John Berger).
Així es com Gervasio va començar la seva ponència,
llegint aquest text, pausadament però contundent.
Fa anys que segueixo a Gervasio i he vaig
tindre la gran sort de conèixer-lo personalment farà cosa d'un any, ara al
tornar a retrobar-me amb ell, segueixo tenint la mateixa sensació de estar xarrant
amb un gran fotògraf, però sobretot una gran persona. Va explicar me que venia d’inaugurar
a La Tabacalera de Madrid, un recull d'imatges dels seus darrers 25 de fenia,
(Minas minadas, Desaparecidos, Xile, Nicaragua etc.)
La duresa de les seves imatges morts, amputats...contrasten
amb la seva mirada tendra quan parla d'elles. De les coses que mes em va sorprendre
es que encara que han passat 25 anys d'alguna de les imatges es recorda
perfectament dels llocs on les ha fet i dels noms de les persones que ha
retratat.
I ja per acabar aquest escrit ho faré amb una
de les frases que va dir Gervasio:
"La fotografía que retrata el drama
humano,esencia de nuestro fracaso, debe evitar la esquematización, la
frivolidad y el espectáculo".
Publicat per Pepa Vives.
lunes, 5 de marzo de 2012
La Bestia de Nikon D4
Suscribirse a:
Entradas (Atom)